GÁITZA gaitze s. f. 1. Pasare inrudita cu corbul de marimea unei ciori cu penajul brunroshcat cu dungi albastre shi negre pe aripi cu coada neagra care poate imita sunetele scoase de alte pasari (Garrulus glandarius). ◊ Gaitza de munte = alunar. 2. Epitet dat unei persoane care vorbeshte mult shi fara rost. [Pr.: gai] Cf. bg. sb. galica.

gaitza¹ sf [At: ALECSANDRI T. 941 / P: gai~ / V: ~ica / Pl: ~tze (inv) ~tzi / E: ns cf bg галика scr galica] 1 Pasare inrudita cu corbul de marimea unei ciori cu un penaj brunroshcat dungi albastre shi negre pe aripi coada neagra care poate imita sunete scoase de alte pasari Si: (reg) galitza ghindariu machiash matiesh zaica zaitza zaicoi (Garrulus glandarius). 2 (Pfm; ie) A se tzine ~ de (sau dupa) cineva A se tzine scai de cineva. 3 (Ie) Tacatzi ~tza Tacatzi gura. 4 (Fig; fam) Femeie care vorbeshte mult shi fara rost. 5 (Reg; fig) Femeie subtzire cu corp sherpuitor. 6 (Orn; reg) Uliu. 7 (Orn; ic) ~ de munte Alunar (Nucifraga caryocatactes). 8 (Orn; ic) ~ vanata Dumbraveanca. 9 (Pop) Tragator al cleshtelui de scos cercuri.

GÁITZA gaitze s. f. 1. Pasare inrudita cu corbul de marimea unei ciori cu penajul brunroshcat cu dungi albastre shi negre pe aripi cu coada neagra care poate imita sunetele scoase de alte pasari (Garrulus glandarius). ◊ Gaitza de munte = alunar. 2. Epitet dat unei persoane care vorbeshte mult shi fara rost. [Pr.: gai] Cf. bg. scr. galica.

GÁITZA² gaitze s. f. 1. Pasare inrudita cu corbul cu penajul frumos colorat; poate imita sunetele scoase de diferite pasari (Garrulus glandarius). Vorbeshti shi tu k gaitza ce prinzi de la tat’ tu. V. ROM. septembrie 1953 166. Il inhatzase dracoaica cu ghearele k o gaitza spurcata shi nul slabea nici cit ai da in cremene. ISPIRESCU L. 212. Gaitza ce imiteaza orice sunete bizare. ALECSANDRI P. A. 125. ◊ Expr. A se tzine gaitza de (sau dupa cineva) = a se tzine scai de (sau dupa) cineva. SHi vai de capul lor k se tzine gaitza dupa dinshii sta ziua toata in piatza k sa vaza cum datornicii lui aduna banii. SLAVICI N. 282. ◊ Compus: gaitzademunte = alunar (II 1). 2. Fig. (Familiar) Femeie careia nui mai tace gura. V. caragatza. Ma vir printre fete k un diavol ma vir. Gaitzele scai pe soramea... i pun rochia ei alba de mireasa. STANCU D. 179. Lo scos din minte gaitza cea de cucoana Caliopi. ALECSANDRI T. I 338. Pronuntzat: gai.

GÁITZA ~e f. 1) Pasare sedentara de talie medie cu penaj pestritz viu colorat care poate imita sunetele scoase de alte pasari. * ~ de munte pasare de munte sedentara cu cioc putzin incovoiat spre varf cu coada lunga shi cu penaj negru (care se hraneshte cu alune ghinda semintze de conifere etc.); alunar; nucar. 2) fig. fam. Persoana mai ales femeie care vorbeshte mult shi fara rost. [Sil. gai] /Din gaie

gàitza f. 1. pasare cantatoare shi isteatza se deprinde a rosti vorbe (Garrulus glandarius): gaitza ce imiteaza orice sunete bizare AL. 2. fig. toacagura. [Vechiurom. gaica dintr’un primitiv *gaie = lat. vulg. GAIA gaitza]. V. gaie.

1) gáitza f. pl. e (var. din gálitza [care vsl. inseamna „ceŭk” o pasare inrudita cu gaitza] supt infl. luĭ gaĭ negru. Inrudite: alb. galĭa corb shi ngr. gáila gaitza). Un fel de cotzofana cafenie (gárrulus glandarius) cu pene albastre pestritze la aripĭ shi care se deprinde sa articuleze sunete (se numeshte shi ghindar). Fig. Persoana vorbareatza shi cicalitoare. Gaitza de munte o pasare numita shi alunar (nucifraga caryocatáctes).

gaica² sf vz gaitza¹

SAICA s. f. (Ban.) Gaitza. Sajkĕ. Graculus. AC 366. Etimologie: magh. szajkó.

gáitza (gai) s. f. g.d. art. gáitzei; pl. gáitze

gáitza s. f. (sil. gai) g.d. art. gáitzei; pl. gáitze

GÁITZA s. (ORNIT.) 1. (Garrulus glandarius) (Bucov.) galitza ghindar (Transilv.) matiesh (Transilv. shi Ban.) zaica (Transilv.) zaicoi. 2. gaitzademunte (Nucifraga caryocatactes) = alunar (Mold. shi Bucov.) nucar.

GÁITZA s. v. flecara gaz guraliva limbuta palavragioaica petrol lampant vorbareatza.

GAITZA s. (ORNIT.) 1. (Garrulus glandarius) (Bucov.) galitza ghindar (Transilv.) matiesh (Transilv. shi Ban.) zaica (Transilv.) zaicoi. 2. gaitzademunte (Nucifraga caryocatactes) = alunar (Mold. shi Bucov.) nucar.