vítza f. pl. e (lat. vitea „de vitza” adj. fem. devenit subst. d. vitis vitza). Orĭce copacel catzarator shi in special un copacel catzarator cu ramurĭ noduroase (numit shi „vitza de vie”) care face strugurĭ (poama) din care se se face mustu shi pe urma vinu (vitis vinifera). Vitza alba o planta catzaratoare ranunculacee care creshte pin padurĭ shi tufishurĭ (clématis vitabla). Fig. Descendentza neam: Roman de vitza veche. A fi de vitza a fi nobil: boĭer de vitza (nu ajuns acum) era maĭ de vitza de cit el. SHuvitza de par: o vitza de par pe frunte. Vinishoara roshie pe sub epiderma: vitzele de pe nasu betzivuluĭ. V. laurusca agurida.