víe (íi) s. f. 1. Teren plantat cu vitza bolta de vitza. 2. Vitza. Mr. (a)vińe megl. vińa. Lat. vῑnĕa (Pushcariu 1879; REW 9350) cf. vegl. veña it. vigna prov. port. vinha fr. vigne cat. vinya sp. viña. Der. vier (var. inv. viiariu) s. m. (podgorean viticultor) poate direct din lat. vῑnĕārius (Pushcariu 1884); viereasa s. f. (nevasta de vier); viesc adj. (se zice despre o anumita varietate de pere shi de mere).