maimútza (maimútze) s. f. 1. Animal tropical. 2. Persoana care gesticuleaza k o maimutza. 3. Femeie ushoara. Var. (Mold.) momitza (inv.) moimitza monitza (Banat) maimuc (Trans.) maimuca maimutza (inv.) maimun moima. Mr. maimun megl. maimun. Tc. (arab.) maimun (Miklosich Türk. Elem. II 122; Eguilaz 442; SHeineanu II 243; Berneker II 6; Lokotsch 1365) cf. ngr. μαϊμοῦ bg. maimuna sb. maimun it. mammone v. fr. prov. maimon sp. port. mono. Cuvintul adoptat definitiv in limba literara dupa multa shovaire este maimutza care pare der. din ngr. Atestat din sec. XVII. Sensul 3 probabil prin confuzie cu magmuza. Der. maimutzi vb. (a imita); maimutzari vb. (a imita); maimutzarie (var. maimutzareala) s. f. (imitatzie ridicola contrafacere simulacru); momitzi (var. monitzari) vb. (Mold. a imita); maimui (inv. a imita); momitzarie (var. monitzarie) s. f. (Mold. imitatzie); maimutzaresc adj. (k de maimutza).