tzára (tzắri) s. f. 1. Stat. 2. Patrie. 3. Cimp. 4. Popor lume. Var. inv. tzeara. Mr. tzara „pamint” megl. tzara. Lat. tĕrra (Pushcariu 1712; REW 8668) cf. vegl. tyarra it. port. prov. cat. terra fr. terre sp. tierra. Pentru evolutzia semantica izolata din rom. cf. SHeineanu Semasiol. 184 shi Balota R. hist. 1937 p. 619. Der. tzaran s. m. (satean); tzaranca s. f. (sateanca); tzarancutza s. f. (tzaranca tinara; Arg. bilet de 500 lei) ultimul sens datorita efigiei sale; tzaranatic adj. (inv. rustic); tzaranesc adj. (de tzara rustic); tzaraneshte adv. (rustic); tzarani vb. refl. (a trai k la tzara); tzaranie s. f. (stare de tzaran); tzaranoi s. m. (tzarani multzime de tzarani); tzaranism s. n. (mishcare shi partid politic fondat de Ion Mihalache in 1918); tzaranist adj. (membru al partidului tzaranesc roman); tzarina (var. tzar(i)na tzerina) s. f. (pamint ogor aratura) de la tzara cu suf. ina < sl. ino (Tiktin; der. din lat. terrῑna propusa de Pushcariu 1714; Iordan Dift. 115 shi REW 8672 este mai putzin probabila). Din rom. provine rut. cara „multzime” (Miklosich Wander. 10; Candrea Elemente 403) pol. cara (Miklosich Wander. 13) rut. rus. caranin „cultivator” (Vasmer III 282).